Autoestima

TU ETS TU. I VALS PEL QUE ETS.

L’ALTRE, ÉS UN ALTRE. NO ET MIRIS EN AQUEST MIRALL

Al post d’avui et vull parlar d’alguna cosa que hauràs sentit tantes vegades i llegit en tants llocs, blogs, enllaços, webs de referència, llibres d’autoajuda… potser també és un tema que parles amb les teves amigues o amics o amb la teva parella. Estaràs cansada o cansat d’escoltar el famós: “Si no et vols a tu mateix, Qui ho farà? Em refereixo a aquesta paraula tan coneguda, i a vegades tan complexa, tan important, i difícil de fer pròpia:

Autoestima i Confiança

“El primer pas perquè et vulguin és voler-te”. “El primer pas perquè et valorin, és valorar-te”. Clar, evident, és veritat. Sembla fàcil, no? Sents que ho entens, i que sí, t’identifiques amb tot el que estàs llegint i escoltant. I dius, sí, és això, a mi em passa, és veritat que sóc la primera o el primer a desqualificar-me, a creure a la primera que no podré, que ho faig tot malament, que jo no em mereixo gens bo, el bo solo li passa als altres. Sí, ho reconec, és així. Però… encara que ho intento no puc, em miro al mirall, tracte de no picar-me amb els meus defectes, però… la veritat, és que m’odio, no valc P-A-R-A-N-A-D-A.

Sí, l’autoestima, l’autoconfiança, el valor de si mateix, el creure en un mateix, el conèixer el teu potencial, les teves possibilitats i també els teus límits. I això és important: també els teus límits. Perquè hi ha qui creu que la famosa autoestima i autoconfiança, és creure que un és millor que els altres. I això no va així. Aquell que ho diu, justament sent el contrari. Per aquell famós: “Digues-me de què fas gala i et diré de què manques”. Cadascun és qui és i pot el que pot. Ni més, ni menys.

Una de les causes de la baixa autoestima

I tal com dèiem, ja saps de què va, i ho entens molt bé, perquè de ximple o ximple no tens ni un pèl. I aquí està el principal escull. No es tracta d’entendre, perquè l’origen del problema no és racional, ni intel·lectual, ni de comprensió, en absolut.

En realitat, si ho mirem bé, la falta d’autoestima tampoc és el problema original. La falta d’autoestima o la falta de confiança en tu mateix, el creure que no ets capaç, que ets el pitjor o la pitjor del món, que tots seran sempre millor que tu, i que per més que l’intentis mai arribaràs ni a semblar-te, és una conseqüència d’una cosa anterior. De què? Pot ser d’una o de diverses coses alhora.

Principalment, la falta d’afecte, els missatges distorsionats sobre la teva persona, sobres les teves capacitats i la teva manera de ser, sobre la teva manera de fer les coses, el “tu no vals per a res”, missatges que a vegades ni tan sols ens ho van dir d’aquesta forma, però ens ho van fer sentir. I vagi que ens ho van fer sentir. Aquests missatges, moltes vegades sense paraules, amb gestos o actituds, que es graven a foc, perquè vénen de qui per a nosaltres representa un valor, un referent. Si ell o ella ho diu, és veritat, ha de ser així. I a més de tot, ho escoltes des de fa tant de temps…. I aquí és on ve el més important.

Com tractar la falta d’autoestima?

Solucionar de veritat aquest problema, canviar aquesta imatge distorsionada que tens de tu i començar a valorar-te, a creure de veritat QUE EL TEU VALS TANT COM ELS DEMAS, no s’aconsegueix per art de màgia. No s’aconsegueix per llegir-te tots els llibres d’autoajuda del mercat. I tampoc perquè uns altres t’ho diguin i et piquin amb el famós “ja t’ho vaig dir”, “és que el problema ets tu”. L’altre, ÉS UN ALTRE. Té una altra vida, altres vivències, altres sentiments i sobretot una altra història. Es tracta de mirar la teva pròpia història i de desfer camí caminat. El camí d’afectes, missatges i vivències personals pel qual has arribat fins aquí, i has arribat a sentir el que sents.

Avui ho deixem aquí. Però en els pròxims post, anirem parlant de totes aquestes coses que sents, que et passen, i que et provoquen tant de sofriment, i que no són més que derivats d’aquest problema de la falta d’autoestima.